Definicions

- Raó teòrica: Aquella que s’orienta cap a la contemplació del món, es a dir, cap al coneixement de la realitat.

- Raó pràctica: L’ús de la raó que mira d’orientar l’acció, pel qual s’oposa i s’imposa a les passions per orientar-nos cap a la consecució d’un ideal moral.

- Metafísica: Part de la filosofia que tracta sobre allò que va més enllà dels sentits.

- Ultimitat: Arribar a les qüestions últimes.

- Subjecte: Protagonista de l’acció, el “jo”.

- Opinió(Kant): Estat del coneixement en que el subjecte considera quelcom com a cert , però no en té seguretat.

- Interès emancipador: Interès per alliberar els éssers humans de la dominació i la repressió.

- Dogmatisme: Veritat acceptada sense crític. Es pot arribar a la veritat absoluta.

- Escepticisme moderat: Pensa que ens hem de comportar amb allò que és més probable.

- Perspectivisme: Cadascú és una perspectiva, un punt de vista diferent sobre el món.

- Realisme: La realitat existeix per si mateixa, independentment del subjecte que la coneix.

- Idealisme: La realitat no existeix independentment del subjecte que la coneix.

- Noesi: Consciència que s’obre a la realitat.

- Prejudici (Gadamer): Judicis previs que hem adquirit per educació, cultura, etc.

- Ignorància: Estat de la ment en què s’admet el desconeixement sobre un assumpte determinat.

- Autoritat: Una afirmació s’accepta com a certa perquè prové d’algú a qui es concedeix el crèdit pel coneixement que té de la matèria.

- Evidència sensible: L’ordre de la sensibilitat, les dades dels sentits.

- Adequació: La veritat s’entén com una relació entre el que pensem d’una cosa amb lo què és.

- Coherència: Una proposició s’ha de deduir lògicament.

- Pragmatisme: Es vertader allò que ens serveix.

- Consens: Acords entre diferents locutors que formen una comunitat ideal de diàlegs.


- Necessari: Allò que és i no pot no ser

- Virtualitat: Conjunt de percepcions i sensacions generades amb ajuda d’un suport tècnic que donen l’aparença de quelcom físic.

Veritat, realitat i concordança

L'autèntica realitat.

En aquest text de Heidegger, l’autor ens parla sobre el concepte de la veritat. L aparaula veritat és el qe fa cert el que es cert,i el que es cert és real.En el text, l’autor en mostra aquest concepte a partir de dos exemples.
Heidegger defensa en aquest text la fenomenologia, ja que defensa que ñla realitat depèn del subjecte, i dona més prioritat a la nsçostre conciencia, ja que es allà on capten les cosses, però no tan sols capten les cosses, sino que diu que auqestes cpsses se manisfesten i no s’adapten al subjecte.

Vista i perspectiva. Pàgina 40.

En aquest text d’Ortega y Gasset, podem veure con aquests autors defensen el perperctivisime. Diu que cada persona es difenrt en aquest món i per tant té una perspctiva diferent i un món diferent que una altre persona. Un veritat de la persona es totalment diferent a la veritat d’una altre. En aquest text l’autor ens mostra un exemple de com veuen un mateix paisatge a diferents persones que la veuen desde diferentes perscpectives. L’autor ens dui que si hi faltés alguna perspectiva e la realitat per a nosaltres, no seria posible la nostre realitat autèntica, i que no podem arribar cadascun a la realitat, simplement tenim el que per a nosaltres ho es.
El mètode que s’utlitza en aquest text es el perspectivisme qe defensa que hi ha tantes realitats com persones en el món ja que cada persona té una perscpectiva diferents,doncs, un món diferent. El dogmatismo defensa, en canvi, en l’afirmació de la veritat de l’existència absoluta. L’escepticisme pensa que es imposible obtenir els coneixemnçents fiables, i defensa que no podem arribar a conèixer la realitat, no com el perspectivisme qe creu que cadascun té la seva propia veritat.

Podem arribar a conèixer?

Arribar a conèixer el que es tot, es algo que els ésser humans no podem arribar a fer, encara de que siguim immortals, ja qué les cosses seguirien avançan a la nostre vida i canvian. Les despostes que obtenim de algunes de les preguntes que podem fer, no el podem arribar a tenir d’una manera clara ni exacta, ja que gairebé no hihaurà proves i sera un suposa. Moltes poden dir que podem arribar a conèixer la veritat qa partir dels postres sentits, peròmai sabrem si els postres sentits capten la realitat totalment.
Encara de que puguem respondre moltes preguntes, sempre hi haurà moltes que no podrem respondre, podem opinar sobre aquestes, o pensar que alguna cosa es certa, però no podrem saber si allò que nosaltres pensem que coneixem no es tal com nosaltres pensem, pot ser que allò que nosaltres coneixem sigui totalment diferent al que nosaltres pennsem que es vertaderament, i per això no ídem arribar conèixer mai res en la seva totalitat.

Definicions del Tema 1.

-Saber Ordinari: Es basa en l'experiència de la vida quotidiana i en el què.

-Saber Científic: És el saber qe busca la raó i el perquè de les cosses.

-Saber Filosofic: Es basa en voler trobar respostes últimes utilizant la raó per argumentar de manera crítica i rigosa per entendre la realitat i la raó i les grans egnimes de l'ésser humà.

-Ciència:Saber en el qual s'enten l'experiència con a experimentació i les matemàtiques en l'estudi de la realitat.

-Mètode: Camí, passes a seguir a l'hora de treballar amb la finalitat d’arribar a un objectiu. Utilitzat a ciència.

-Axioma: Principis fonamentals indemostrables dins del mètode axiomaticodeductiu.

-Inducció incompleta: Certesa de l’enunciat inconcluida, ja que no s’experimenta amb tot els casos que intervenen en l’objectiu final. I per tant, es generalitza. “Tots el corbs són negres”.

-Hipòtesi: Suposició sense confirmar explicant un fet científic.

-Llei: Enunciat universal, extret a partir de la verificació d’una hipòtesi.Teoria: Conjunt de lleis.

-Falsació: Acte de refutar una hipòtesi. És a dir, quan no concorda amb la realitat.

-Comprensió: Captar el sentit d'un esdeveniment. A partir del fet de situar-se dins dels fets.

-Mite: Idees que intenten explicar l'origen del cosmos, i les coses en general a partir de forces sobrehumanes.

-Mètode Empiricoracional: Mètode filosòfic, que defensa com a iguals fonts de saber l’experiència i la raó.

-Mètode Transcendental: Mètode filosòfic que no busca com sabem sinò perquè. És a dir, els factors que fa possible el coneixement.

-Mètode empirista: Mètode filosòfic que separa la raó de l'experiència com a dues fonts de coneixement, donant més importància a la segona.

-Joc de Llenguatge: Maneres diferents d’utlitzar el llenguaguatge i models que describen situacions comunicatives.

-Hermenèutica No Normativa: Diu que la fiñosofia s’ha de conformar amb descubrir els elemsntes que fan possible la comprennsió.

-Pretensions de Validesa de la Parla: Consta de 4 normes de comprensió: veritat, veracitat, intel·ligibilitat i correcció moral.

-Ontologia: és la comprensió de l’estructura de la realitat que tracta de l’ésser.

El problema de la filosofia contemporània.

- Per què l'existència de l'home actual és centrífuga i penúltima? Quines conseqüències té per a nosaltres?
L'existència actual de l'home és centrífuga i penúltima perque renuncia a adoptar decisions úiltimes i radicals.
Perque renuncia a adoptar atituds socials i últimes. La conseqüencia que pot tenir allò per a nosaltres es que en un futur ja no existiria la filosofia contemporania a les nostres vides.

- Has viscut alguna vegada aquesta expriència que explica Zubiri de replegar-se sobre un mateix?
Si, cada vegada que podem pensar sobre les nostres vides, sobre el nostre futur, sobre el perquè de les cosses i també el com.

-Per Zubiri, quin és el problema de la filosofia contemporània?
Plantejar correctaments les qüestions de la metafísica.